Vaig gaudir del seu mestratge a la Universitat de Barcelona entre el 1983 i el 1984 i d'ell encara recordo, en aquella aula petita i fosca, la calidesa de la seva veu, la bonhomia del seu tarannà, l'accent del parlar occidental que tant m'agradava, la seva saviesa i el rigor amb què intentava mostrar-nos els ensenyaments sobre la llengua.
Se'ns ha mort el Mestre. Descansa en pau.
2 comentaris:
Una gran pèrdua! Ens resta la seva obra, ara òrfena de la persona i els records que amb tanta generositat va repartir arreu
El vaig veure en una entrevista al 33 i, la veritat, sense que ell ho busqués, em va impressionar força.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada