Llibres digitals?!

De pressa i corrents, molts centres han anat incorporant-se a l'anomenat Projecte 1x1, han hagut d'adaptar les seves instal·lacions obsoletes a les noves necessitats que el nostre Departament d'Educació ha cregut convenient i imprescindible implantar per millorar la qualitat de l'ensenyament i, sobretot, el compte de resultats, que en el nostre cas seran els graduats en secundària i no un consell d'administració.

En molts claustres, com ha passat en el nostre, s'ha discutit sobre la conveniència o no de fer les coses tan de pressa i corrents, tal i com demana el Departament. La necessitat d'incorporar les TIC i les TAC a l'ensenyament ha fet que a molts ens semblés precipitat tot plegat. Vull dir que, de mica en mica, amb les eines que tenim al nostre abast, molts professors ja s'havien posat les piles treballant les TAC a les aules: moodles, blocs, wiquis, presentacions, etc., ja formen part del "paisatge" acadèmic.

Ara, per acabar-ho d'adobar, hem de triar tant sí com no un llibre digital. Cada setmana una editorial ens visita i ens fa una proposta diferent: un llibre completament interactiu, diuen alguns; uns altres, només un pdf enriquit, perquè els alumnes ja coneixen el nostre llibre (?)... I el nostre cap, com un timbal. A mi ja em passava abans, i ara en torna a passar: no m'agrada cap llibre, sigui digital o no, només el vull com un suport, perquè treballem amb diversos recursos a l'aula, i sempre acabo aportant algunes coses meves de creació pròpia. Però res, hem de triar algun llibre, i no podem carregar les famílies amb més despeses extres de les que ja tenen, i menys en temps de crisi. Total, que no se sap cap a on tirar. 

Ens podríem fer els nostres materials, però no tenim temps de preparar tants materials com voldríem, perquè sempre estem reformant currículums, canviant continguts i avaluant competències, o corregint redaccions, o preparant materials o posant-nos al dia en qüestions tecnològiques; també ens convé fer les programacions per no perdre'ns detall, i tractar la diversitat que, ara més que mai, és ben diversa dins l'aula. I també tenim família, i voldríem tenir una mica de temps per a ella. Ara ens rebaixen el sou perquè som una colla d'insolidaris que hem malbaratat tots els recursos pecuniaris de l'Administració i, clar, hem d'estrènyer el cinturó en la cosa econòmica. A qui fem el joc? Què hi ha al darrere de tota aquesta pressa? 

Avui, repassant els blocs on estic subscrita, he llegit el bloc de Jordi Adell, i m'he sentit una mica més confortada. Com sempre, Jordi Adell posa els punts damunt les is: la crítica a les editorials dels llibres de text és demolidora. Llegiu-lo, val la pena.